25 de setembre. Fa un mes que estem aquí.

Hi ha una cosa que em fa tan feliç que l’he d’explicar!

Faig un curs de Painting cada divendres al college de 9am a 3:30pm! pintem a l'oli i acrypics i no només això sinó que aquest semestre treballem els Impressionistes francesos del segle XIX i concretament MONET! És el meu pintor preferit des de les classes d’història de l’art del Ginebró amb l’Èrica. Monet Monet Monet! Buuufff.. He pintat un quadre seu ia i ara n'estic començant un altre. La profe ens va passar un documental d'història de l'art (d' Europa, evidentment) i anava dels Impressionistes del segle XIX a França, del Salon des refusées, de la pinzellada solta, de la captació de la llum en l'atmosfera, dels reflexos de l'aigua..i tot això és el que estic pintant io ara!

Tinc tantes coses per explicar i recordar de les magnífiques classes d’història de l’art de l’Èrica que alliçono als americans de tot això que no saben. No ho saben perquè el seu país no té art, no té cultura, no té història i molt menys història de l’art. El que si que tenen, clar, és moltíssima tecnologia i un equipament amb tot el que puguis necessitar i més . Però per molt scientists i clever i advanced que siguin, els hi falta aquesta emoció tan forta que sents quan vas al MNAC de Barcelona o quan ets davant la Sagrada Família o simplement pels carrers de Barcelona, o a Florència o a París o a Roma..

És curiós com ara més que mai, ara que sóc lluny de “la meva” ciutat, és quan veig més clar que tenim molta sort els que hem nascut allà o els que la tenim a prop. Barcelona. Perquè m’ho deixen ELLS clar. És fort, eh!

-       Where are you from?

-       I’m from Barcelona (ia tinc clar que és això el que he de dir)

-       Wooow! Barcelona! That’s cool! I wanna go there! Barça! Messi!! Spain won the world cup! etc..

I d’altres que van més enllà diuen:

-        Uaaau! Barcelona it’s so beautiful! There is a lot of art! and..How is that wonderful building called? (la Sagrada Família, i alguns coneixen Gaudí i tot, però no demanis massa més tampoc)

Simplement és què a vegades ens fixem poc en el nostre voltant. Això d'aquí és tan diferent d'Europa (tan refinada pels anys art i d'història) No t’adones realment del que tens fins que ho tens lluny.


Petons a tots des del Pacífic  (:

Dia 11 de setembre

Primer de tot començo deixant clar que escriuré aquest quadern quan tingui temps i no estigui derrotada. sé que em costarà seguir-lo i pot ser l'abandono, però de moment tinc ganes d'escriure.

Tinc ganes de començar avui perquè he tingut un dia diferent dels altres. Fins fa uns minuts encara era 11 de setembre a California. Em anat a fer una trobada amb tots els membres del Casal de Països Catalans que hi ha a San Diego, perquè el Xavi Soler (l'amic català que vam fer abans de venir) ens va dir que vinguessim, que flipariem. I si, si, no m'ho esperava..50 catalans som a San Diego! És genial, m'ha agradat molt.. ha sigut emocionant! Quan buscavem el parc on es feia la festa l'hem trobat en veure una gran estelada! I hem menjat pa amb tomata/tomàquet i botifarra i coses catalanes (re de pizzes, ni hamburgueses ni bollos amb 99% sarturated fat xD)


M'ha fet molta gràcia perquè hi havia alguna parella que el pare o la mare era català i l'altre americà, els nens a mitges i parlaven els dos idiomes. quina gràcia! Rossets amb els ulls blaus, els nens, però amb un accent americà perfecte i un català amb un toc d'accent americà. Moníssims! Ens trobarem per celebrar les festes catalanes més importants^^

A part d'això a la tarda-nit he sortit amb una noia mexicana que ens hem fet molt amigues i és maquíssima. Si, és mexicana, parla castellà, he de parlar anglès i bla bla bla...ja ho sé. Però estic tooot el dia parlant English, també va bé una amiga amb qui puguis parlar sense haver de pensar abans si el que vas a dir està ben pronunciat o hi ha el perill que riguin molt...com em va passar l'altre dia a classe de Painting. Quina gran cagada!:

Em faltava un full d'informació de color verd i jo, convençudíssima de la meva pronunciació, dic en veu molt alta:


- Excuse me! Can you give me the green shit of paper?

- HAHAHAHHAHA (...) (riure colectiu i silenci pensatiu de la profe)

Per sort el meu amic Colin m'ha explicat la diferència de pronunciació entre a "sheet" of paper, q es fulla de paper, i "shit", que és..merda..la diferència és mínima per mi però està clar que per ells, no...xD

A part d'això demà he quedat amb un amic de classe de Painting, aquest Colin de qui parlava. Un tio molt guai! Em va portar a comprar el material de pintura en una botiga alucinant! I m'ha dit que m'ensenyaria la ciutat, San Diego (perquè jo visc a les afores) i que m'ensenyaria el Down Town. És el lloc on hi ha totes les discos i els clubs més guais. També em presentarà el seu grup d'amics! Sembla que potser per fi, si m'hi trobo bé, començaré a tenir amics de més d'un dia! Por fiiin!
 
Ja explicaré que tal és San Diego City, que tinc moltes ganes de veure-la! Vull festa, sisplau, vull veure la festa d'aquí!! Petons!

Comença el quadern

La Martins se'n va anar a San Diego, en un país de bojos governat per un cinc vegades elegit mister univers, el  25 d'agost de 2010. Diu que està ple de tios güenorros, campiones de triatló i gent sent emmanillada per la poli a plena llum del dia, que triga a creuar d'una punta a l'altra la ciutat el mateix que tardem aquí (a Cardedeu) en anar a Barcelona, que ha entrat en un college (ara si això fos una peli de hollywood tindria lloc una escena a càmara lenta de la nena en qüestió baixant les escales, pelo al viento, li cauria una llibreta i un noi fort i atlètic i caxes i de tot li arreplegaria del terra, li donaria, li brillarien els ulls i les dents, en un somnriure perfecte, i naixeria l'amor entre els dos [llàstima que en realitat aquestes coses no passin]) i que després del ''petit accident domèstic'' amb la mà, tot sembla en ordre.

Com que és un pal anar repescant els posts al facebook i la marta escriu la mar de bé (que curri una mica i escrigui en la seva llengua coi!) ens farà un petit resum del que van sent aquests dies per terres americanes en aquest blog. Així que us convida (ell encara no ho sap però ho fa molt gratament) a llegir-la de tant en tant i a deixar els vostres posts. No ens oblidis matins! (i tampoc oblidis que quan tinguis un cotxe un dia et llevaràs treient gomets en ple sol d'agost!)

T'estimem!


(en aquest cas ta germana, gemma)