Primer de tot començo deixant clar que escriuré aquest quadern quan tingui temps i no estigui derrotada. sé que em costarà seguir-lo i pot ser l'abandono, però de moment tinc ganes d'escriure.
Tinc ganes de començar avui perquè he tingut un dia diferent dels altres. Fins fa uns minuts encara era 11 de setembre a California. Em anat a fer una trobada amb tots els membres del Casal de Països Catalans que hi ha a San Diego, perquè el Xavi Soler (l'amic català que vam fer abans de venir) ens va dir que vinguessim, que flipariem. I si, si, no m'ho esperava..50 catalans som a San Diego! És genial, m'ha agradat molt.. ha sigut emocionant! Quan buscavem el parc on es feia la festa l'hem trobat en veure una gran estelada! I hem menjat pa amb tomata/tomàquet i botifarra i coses catalanes (re de pizzes, ni hamburgueses ni bollos amb 99% sarturated fat xD)
M'ha fet molta gràcia perquè hi havia alguna parella que el pare o la mare era català i l'altre americà, els nens a mitges i parlaven els dos idiomes. quina gràcia! Rossets amb els ulls blaus, els nens, però amb un accent americà perfecte i un català amb un toc d'accent americà. Moníssims! Ens trobarem per celebrar les festes catalanes més importants^^
A part d'això a la tarda-nit he sortit amb una noia mexicana que ens hem fet molt amigues i és maquíssima. Si, és mexicana, parla castellà, he de parlar anglès i bla bla bla...ja ho sé. Però estic tooot el dia parlant English, també va bé una amiga amb qui puguis parlar sense haver de pensar abans si el que vas a dir està ben pronunciat o hi ha el perill que riguin molt...com em va passar l'altre dia a classe de Painting. Quina gran cagada!:
Em faltava un full d'informació de color verd i jo, convençudíssima de la meva pronunciació, dic en veu molt alta:
- Excuse me! Can you give me the green shit of paper?
- HAHAHAHHAHA (...) (riure colectiu i silenci pensatiu de la profe)
Per sort el meu amic Colin m'ha explicat la diferència de pronunciació entre a "sheet" of paper, q es fulla de paper, i "shit", que és..merda..la diferència és mínima per mi però està clar que per ells, no...xD
A part d'això demà he quedat amb un amic de classe de Painting, aquest Colin de qui parlava. Un tio molt guai! Em va portar a comprar el material de pintura en una botiga alucinant! I m'ha dit que m'ensenyaria la ciutat, San Diego (perquè jo visc a les afores) i que m'ensenyaria el Down Town. És el lloc on hi ha totes les discos i els clubs més guais. També em presentarà el seu grup d'amics! Sembla que potser per fi, si m'hi trobo bé, començaré a tenir amics de més d'un dia! Por fiiin!
Ja explicaré que tal és San Diego City, que tinc moltes ganes de veure-la! Vull festa, sisplau, vull veure la festa d'aquí!! Petons!
martiiiins! que guai aquesta entrada del blog! no et preocupis, això de la pronunciació és un festival. al camp de treball també era molt caxondo...
ResponderEliminarque bé això del colin, no? i la mexicana, aposto a que es diu jennifer gómez (com la que teníem al camp), o viridiana o algun nom així. a veure això de les festes yankis. tan de bo cuallis amb aquest grupet d'amics. vés amb compte tu ara eh!? a veure si t'hi trobes massa bé...
jo vaig baixar a barcelona per la diada i hi havia un ambientillo molt guai. no em vaig quedar al concert del vespre però tocaven els pets (oi, com quan érem joves :_) i els amics de les arts, pintava prou bé! vaig assistir a una taula rodona força interessant sobre guerres de successions i mil milions de temes d'interès, així com per fer culturilla i tal. hi havia la típica mani de l'11 de setembre amb molta gent fent soroll i demanant la independència, però no deixava de ser un record diluït d'aquella fantàstica marxa del 10 de juliol...
no hi seràs per votar el laporta president! fatal, marta fataaal! això farà història! XD
així veig que per aquí tot es va posant en ordre. la teva mà com va?
ah, i res d'això de desertar el blog eh! aquí a fitxar com és degut!
apalins, ja ens anem llegint :*
Gemma
Mm.. m'agrada molt això de que ens informis extensament de la teva estada als United States! Però eh, pobre de tu que ens abandonis,que aquí tens una fidel lectora del blog!
ResponderEliminarI sí, ja t'aniré comentant cada entrada perque vegis que el teu temps invertit en explicar-nos les teves aventures a l'americana no són 'en vano' :)