Comença el quadern

La Martins se'n va anar a San Diego, en un país de bojos governat per un cinc vegades elegit mister univers, el  25 d'agost de 2010. Diu que està ple de tios güenorros, campiones de triatló i gent sent emmanillada per la poli a plena llum del dia, que triga a creuar d'una punta a l'altra la ciutat el mateix que tardem aquí (a Cardedeu) en anar a Barcelona, que ha entrat en un college (ara si això fos una peli de hollywood tindria lloc una escena a càmara lenta de la nena en qüestió baixant les escales, pelo al viento, li cauria una llibreta i un noi fort i atlètic i caxes i de tot li arreplegaria del terra, li donaria, li brillarien els ulls i les dents, en un somnriure perfecte, i naixeria l'amor entre els dos [llàstima que en realitat aquestes coses no passin]) i que després del ''petit accident domèstic'' amb la mà, tot sembla en ordre.

Com que és un pal anar repescant els posts al facebook i la marta escriu la mar de bé (que curri una mica i escrigui en la seva llengua coi!) ens farà un petit resum del que van sent aquests dies per terres americanes en aquest blog. Així que us convida (ell encara no ho sap però ho fa molt gratament) a llegir-la de tant en tant i a deixar els vostres posts. No ens oblidis matins! (i tampoc oblidis que quan tinguis un cotxe un dia et llevaràs treient gomets en ple sol d'agost!)

T'estimem!


(en aquest cas ta germana, gemma)